La Publicidad : eco de la industria y del comercio, diario de anuncios, avisos y noticias ; Año XVIII ; número 6069 (miércoles 18 septiembre 1895), pàgina 2
Exemplars
Codi de barres #
Descripció
Estat
Estat Dt
Data de devolució
Topogràfica
1373a
Donació Fons Madrenas. Dins número dins carpeta negra gran. Estat de conservació del número: A l'angle superior esquerre de la portada, manuscrit en tinta negra: Mosen Jacinto Verdaguer ; creuetes en tinta negra marcades al diari i a l'article sobre Verdaguer. Estat de conservació regular: algun estrip i forat, marques de plegat; falta el terç inferior de les pàgines 3-4
Exclòs de préstec
2021-09-01 16:11:51
V R-34
Informació addicional
Codi de la llengua per a text/tall de so o títol separat
cast
Nota de sumari
L'any 1886, després d'un viatge a Terra Santa, Jacint Verdaguer entra en una fase de crisi espiritual i de consciència que va fer que aturés la producció literària i es bolqués en altres activitats considerades poc ortodoxes, en el context de l'època, com ara la pràctica d'exorcismes. Aquesta pràctica, com la de les almoines que repartia entre els pobres, eren per a Verdaguer "un deure sagrat" per beneficiar les capes més vulnerables de la societat. Creia que els exorcismes eren un benefici espiritual per a guarir les malalties relacionades amb la presència del maligne ("treure dimonis"). El capellà poeta va aplegar les experiències viscudes a la casa d'Oració en un seguit d'Apunts, presos a raig, en quatre quaderns. Durant la Setmana Santa de 1893 el bisbe de Barcelona, Dr. Català, va ordenar a Piñol, Verdaguer i el seu cosí Güell, que abandonessin la pràctica d'exorcismes. Josep Morgades, el bisbe de Vic (diòcesi a la qual Verdaguer pertanyia), i el segon marquès de Comillas, Claudio López Bru, van recomanar al poeta que deixés Barcelona, per motius de salut i, en principi, per poc de temps. En realitat, però, aquesta sortida suposava per a Verdaguer l'expulsió de la ciutat i la posterior reclusió al santuari de la Gleva, a la Plana de Vic. Al mateix temps, els seus detractors van fer córrer rumors i difamacions amb intenció de desprestigiar Verdaguer davant de l'opinió pública. Un dels arguments més utilitzats pels qui volien desacreditar-lo va ser el de la bogeria. Pere Manaut, metge i escriptor, es va basar en els escrits més polèmics del poeta per dictaminar que estava alienat i que calia tancar-lo en un frenopàtic. Segons Manaut, Verdaguer patia una theomanía, con delirio de persecución. A petició de Verdaguer, el doctor Joan Giné i Partagás, màxima autoritat en la matèria, va fer-li un exhaustiu examen psiquiàtric. El seu Dictamen, publicat en la premsa, era contundent: "Opino que huelga toda discusión en lo tocante al estado mental de Mosén Jacinto Verdaguer. Su íntegra y clarísima inteligencia, sus elevadísimos sentimientos y sus virtudes cristianas le colocan muy por encima de todo conato de vulneración o menoscabo de parte de los terrícolas." El Dr. Ramón Turró, sota el nom d'Un alienista, va escriure a la premsa l'article "Cómo se vuelve loco a un cuerdo"
Matèria nom personal
Verdaguer, Jacint, 1845-1902. En defensa pròpia -- Crítica textual
